domingo, 22 de mayo de 2011

El lleure pot ser una realitat inclusiva?


En el món del lleure sempre hi ha diversitat, l’únic que a vegades no en som conscients d’aquesta. Quan parlem de diversitat d’un grup d’infants acostuma a ser perquè hi ha algun cas amb NEE, aleshores és quan els monitors es plantegen de treballar la inclusió de l’infant al grup d’esplai.
Si ens parem a reflexionar sobre el significat de la paraula inclusió ens adonem que té molts significats, i cal que cada comunitat educativa defineixi i concreti aquest terme dintre de la seva realitat, del seu context, de la seva història i de la seva cultura, i de tots els seus condicionants.
Tot i així, i com a paràmetres generals, la inclusió implica:

- Diversitat.
- Aprenentatge i participació.
- Democràcia.
- Lleure com a totalitat.
- Un procés que afecta a la societat en el seu conjunt.

La inclusió educativa fa referència a la presència, la participació i el rendiment de tot infant. Comporta identificar i eliminar les barreres que poden interactuar negativament amb les condicions personals de l’infant més vulnerable. Per tant, cal veure la inclusió com un procés de reestructuració escolar per tal de promoure la presència, la participació i el rendiment.

En cap moment parlem d’Integració perquè significa ser inserit o incorporat a algun lloc o situació que ja existia prèviament. El concepte d’integració suposa que l’infant “diferent” ha d’adaptar-se al grup d’esplai i que necessita. per tant, una atenció especial.
Inclusió significa formar part d’algun lloc o situació. El concepte d’inclusió implica que l’esplai està preparat per incloure tot infant, ja que considera i valora la diversitat com una realitat que cal aprofitar. És una oportunitat, no un problema.
El terme integració contempla la segregació i per tant es pot entendre en certa part com un procés d’exclusió, i la inclusió preveu la participació d’incloure tots els infants en el centre d’esplai.
El terme integració se centra en els infants amb NEE, en canvi, el terme inclusió fa referència a tots els infants.
Per això, si ens parem a pensar tots els humans som especials, no n’hi ha cap d’igual, és per aquest fet que tots som diferents i diversos, per això parlem de diversitat en qualsevol grup de persones.
Com comentava totes les persones son especials i diferents, totes tenen unes necessitats educatives especials, i és per això que els infants necessiten adonar-se’n d’aquesta diversitat i viure-la, perquè vivint-la creixeran com a persones i es desenvoluparan!
Què passa quan tenim un infant amb NEE especials? La gent acostuma a parlar de discapacitats. Perquè discapacitats? Si busquem la paraula discapacitat al diccionari posa:

Discapacitat: persona restringida en les seves facultats físiques; minusvàlid.

Si us adoneu dóna un significat només referint-se a les persones amb dificultats físiques, i les persones amb dificultats psíquiques, no son discapacitades?
Està clar que la societat desconeix la paraula “discapacitats” si ens parem a pensar i a reflexionar la paraula discapacitat ens adonem que totes les persones són discapacitades, perquè tots tenim alguna mancança.
No seria millor en comptes de parlar de persones discapacitades, parléssim de persones CAPACITADES? Crec que tota persona amb alguna mancança és capaç d’aportar la seva experiència en un grup de més persones capacitades. Totes aquestes capacitats aportaran molta experiència i enriquiment en el grup i entre tots poder ajudar-se i complementar-se!
Per això si tornem al món del lleure ens adonem que l’esplai és un bon lloc per treballar la diversitat! On el lleure permet aquest espai per compartir, valorar, aprendre i créixer plegats!




Laia Platero

2011

No hay comentarios:

Publicar un comentario