domingo, 2 de mayo de 2010

Un dia qualsevol en la vida d’una persona sorda


Són les set del matí. Percebo un vibració sota el meu coixí; el meu despertador vibratori m’anuncia que un nou dia comença. Tot és silenci, no sento cap soroll perquè no porto els meus audiòfons. Obro el llum: i això és molt important perquè només ara començo a comunicar-me amb el món.
Me’n vaig a la dutxa, però primer vaig a dir bon dia als pares. Ells ja estan desperts i en ple procés d’higiene matinal. Tenen la ràdio de la seva habitació encesa, ho sé perquè el llum vermell de l’aparell està activat. Miro la meva mare i li dic: què diuen?. Ella, vocalitzant, em diu El temps. Escolta atentament i afegeix: Farà fred, abriga’t !. Jo penso: sort que els meus pares són subscriptors del diari EL PUNT i mentre esmorzo, em posaré al dia de les notícies.
Després de dutxar-me i vestir-me m’asseco bé les orelles amb l’assecador i em poso els audiòfons. Que bé! Almenys ara sento alguns sorolls. Ja estic connectada al món!
Vaig a esmorzar. El meu pare està fent els entrepans per a tots i el suc de taronja, però encara no ha fet el cafè per a ell i la meva mare. Jo no en puc prendre ja que la cafeïna pot provocar pèrdues d’oïda. Vaig a fer jo el cafè; he d’estar tota l’estona controlant perquè, com que no sento el soroll que fa quan surt el cafè, se’m podria vessar. Per evitar-ho em fixo en el fum que surt de la cafetera.
M’assec a taula amb el meu suc de taronja i la llet amb galetes i miro el diari. De cop apareix el meu germà. Jo no l’he sentit baixar les escales ni dir bon dia, però, com que ell ja ho sap, m’ha tocat el braç i m’ha fet un petó.
S’encén la llum del telèfon. El meu germà corre per agafar-lo; jo no m’hi poso perquè, encara que té un amplificador de volum, no entenc el que em diuen, sobretot si és la meva tieta, que té una veu molt aguda.
Sort que tinc el mòbil perquè així puc parlar a través dels missatges escrits.
Ui! Són dos quarts de vuit del matí. Avui he quedat amb una amiga per anar a la universitat. S’encén la llum del timbre, miro pel vídeoporter: és la Neus. Me’n vaig amb el seu cotxe.
Arribo a la universitat i necessito fer unes fotocòpies. Parlo amb la responsable del servei de fotocòpies i li explico el que vull. Ella em contesta i em fa una pregunta, però no l’entenc gaire bé. Sort que ella té paciència i m’ho repeteix a poc a poc i vocalitzant.
Amb tot això de les fotocòpies arribo una mica tard a la classe de llengua catalana. La porta ja és tancada. Truco i el mestre deu dir: endavant!, però no ho sento. Al final em decideixo a entrar. A les classes m’assec al davant per poder llegir els llavis del professor (però si alguna de les meves companyes intervé no sé el que diu perquè la tinc d’esquena). De vegades, però, si porta barba o bigoti, o si la llum fa reflexes, no veig bé els seus llavis i perdo el fil. Tot i tenir les condicions adequades de la llum i una bona articulació per part del professor, degut al meu grau de sordesa, no puc seguir al cent per cent el que explica.
Les meves companyes poden seguir les explicacions del professor i anar prenent apunts mentre que jo no, perquè per sentir necessito mirar i si miro, no puc apuntar. Per això he de refiar-me dels apunts de les meves companyes, que de vegades els prenen amb el seu codi personal, i costa entendre’ls. Seria ideal que el professor em passés un resum del tema o els seus apunts.
A mig matí vaig al bar i demano un Donut. No sé quant val, i ho pregunto, però no sento bé el que diu la cambrera; seria ideal que marqués els preus de les coses.
Tinc ganes d’anar al lavabo. Quan hi arribo, la porta és tancada. Hi pico, però si algú diu: ocupat!, jo no ho sento. M’espero i al final opto per obrir la porta. Estaria molt bé que les portes tinguessin un marcador vermell per indicar que està ocupat, com hi ha en alguns lavabos públics. Imagina’t que algú està fent les seves necessitats i jo, com que no sé que hi ha algú, obro la porta. Quina vergonya!!! I quin ridícul!!! Doncs precisament aquestes coses ens solen passar sovint.
Continuen les classes del matí. A l’assignatura de Temes bàsics de ciències socials corregim els exercicis que hem fet a casa. No sé qui parla, perquè els corregim entre tots, no puc fer lectura labial i no m’assabento de res. He de demanar a la meva companya que m’ho deixi mirar i fiar-me que ella ho fa bé.
A l’assignatura de Didàctica de la llengua II la professora passa un vídeo. No està subtitulat i tot és a les fosques: si fan algun comentari ni tan sols puc intentar fer lectura labial.
Després de dinar a casa vaig a buscar el tren. M’espero a l’andana però el tren triga. Al final veig que la gent protesta i no sé què passa: es veu que per un altaveu han dit que el tren està avariat i que busquem altres mitjans alternatius. Ho sé perquè li he preguntat a una senyora que tenia al meu costat, perquè a l’estació de Badalona no hi ha plafons que passin informació escrita.
Al final arribo a Barcelona. He d’anar a l’hospital de Sant Pau perquè avui em toca revisió de les orelles. Sóc a la consulta esperant el meu torn i criden per un altaveu el nom dels pacients. Demano a la persona que tinc al meu costat que si sent “Laia Platero” que m’avisi, si us plau. Molt amable, em diu que sí. No entenc com, precisament aquesta consulta on hi va molta gent amb deficiència auditiva, no ha solucionat aquest problema. Potser és que no ho hem reivindicat prou! Jo personalment ho he dit a l’hospital on vaig, però no m’han fet cas: diuen que no és rendible econòmicament. Una excusa barata!!! Potser sí que és veritat que no tenen diners per posar plafons on surti el nom del pacient i la porta on ha d’anar, però que no em diguin que les infermeres no em poden avisar personalment d’on he d’anar perquè també seria massa car? No és tant difícil, crec jo.
Sortint del metge em quedo a Barcelona perquè he d’anar a l’assaig de l’Esbart Ciutat Comtal. Com que no sento la música al 100% em baso en la percepció de la vibració que m’arriba a través del cos i de l’amplitud del meu camp visual observant els moviments dels meus companys. D’aquesta manera aconsegueixo percebre el ritme de la música i poc més.
Arribo a casa. El meu germà està mirant la televisió. Intento posar els subtítols, però no funciona o avui no va bé, rares vegades funciona correctament. De vegades no hi ha subtitulació. De vegades no concorda amb la imatge que surt. Altres cops no és una subtitulació per a persones sordes, etc. Per ser una subtitulació útil per a persones sordes cada personatge hauria de tenir assignat un color diferent de lletra i haurien de transcriure tots els sons que se senten.
Com que encara el sopar no està fet i la meva mare m’ha dit que no cal que l’ajudi, decideixo connectar-me a Internet per tal de poder parlar amb els meus amics. No hi puc parlar per telèfon perquè no hi sento. Una bona opció és el Messenger, que ens permet la comunicació per escrit. Però, tot i així, a les persones sordes ens agrada molt veure la persona amb qui parlem. Per això tenim la webcam connectada sempre: és una manera de saber l’estat d’ànim de l’altre i moltes altres coses. Una persona que hi sent potser no ho necessita, però nosaltres sí, perquè l’expressió de la cara dóna molta informació!
Avui després de sopar podria sortir; demà és festa. Em vindria de gust anar al cinema, però a Badalona no hi ha cinema subtitulat. Si vull anar al cinema, he d’anar a YELMO ICÀRIA o al VERDI, que són a Barcelona.
Finalment decideixo quedar-me a casa, desconnecto els audiòfons, desconnecto del món. Tanco la llum. Bona nit!

Laia Platero i Guàrdia
2009




4 comentarios:

  1. Hola wapa! no sabia que tenies un blog!Ara mateix t'agrego en el meu! : )quina passada d'escrit! calen més veus com la teva que ens facin reivindicar un món per a tothom, on els serveis, l'oci, l'educació arribi a l'abast de tots!Estic d'accord amb tu, costa tant posar un panell a la consulta del metge? subtítols al cine? que el profe passi els apunts?
    S'ha de continuar reivindicant!
    ei! i a veure quan quedem! : )
    petons

    ResponderEliminar
  2. Crec que m'hauré d'aficionar a seguir aquest blog en endavant!!!

    ResponderEliminar
  3. Eis Blanka i uri!!! ejje

    doncs fa poc que el tinc!!! ara per això vaig liadeta amb la uni però espero que aquest estiu tingui més temps per escriure... de fet tinc en projecte escriure un llibre!!!
    ja us posaré el dia!!!
    petons i gràcies per comentar!!!

    Salut i a seguir lluitant per la igualtat i els drets de les persones!!!

    PD: Blanka!!! hem de kedar!!! a veure si un dia puc anar a una sessio teva i tu a una de meva eh!!! ja em diràs alguna cosa!!!( per cert ja et tenim sencera?? o encara t'estas recuperant¿?¿ ja em diràs! cuida't!
    PD: Uri! espero actualitzar aviat de seguida que pugui ho faré!!!

    ResponderEliminar
  4. Moltes felicitats pel blog i pels articles. Segur que en podrem fer un bon ús els que ens dediquem a fer formació.

    Una forta abraçada,

    Dani Cañero

    ResponderEliminar